Bestiari, propostes de lectura de l'xtec. Aquí
Vida (i el perquè del pseudònim) dins escriptors.cat. Aquí. Vida a Edu3.cat (1 hora). Aquí
Música de poetes: La vaca suïssa. Aquí
Pere Quart recita Corrandes de l'exili. Aquí
ANTOLOGIA POÈTICA
1.- VACA SUÏSSA, dins Bestiari ( 1937)
Quan
jo m'esmerço en una causa justa
com
mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou,
s'ha acabat! Aneu al botavant
vós
i galleda i tamboret de fusta.
La
meva sang no peix la noia flaca
ni
s'amistança amb el cafè pudent.
Vós
no sou qui per grapejar una vaca,
ni
un àngel que baixés expressament.
Encara
us resta la indefensa cabra,
que
sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A
mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc
banyes i escometo com un brau.
Doncs,
ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he
bramulat per comes i fondals,
i
no espereu que me'n desencamini
la
llepolia d'un manat d'alfals.
Que
jo mateixa, si no fos tan llega,
en
lletra clara contaria el fet.
Temps
era temps hi hagué la vaca cega:
jo
só la vaca de la mala llet.
2.- LA CROADA, dins Vacances pagades (1960)
Quan
s'acosta l'hora
les àvies i els petits s'agemoleixen
al fons de les alcoves;
i al recambró de la higiene
donzelles sospiroses
s'emmirallen, malgrat tot, amb càlcul.
Però
els barons -fixeu-vos-hi!-
s'alzinen com pollancres
vora la taula devastada;
surten al porxo,
escruten el cel, color de perla falsa.
Bròfecs com els herois en crisi,
abracen per damunt
la muller eixuta,
que temps ha malalteja.
(El gos lànguidament udola
abocat a l'eixida).
I
“Adéu!” criden a tots
amb veu entera,
i alcen el braç a mitges,
secrets escèptics tal vegada,
però en l'extern inexorables.
De dos en dos,
centenars i milers,
es llancen
a les desertes vies de la tarda.
Entre
marcials i amotinats
avancen, sallen
-escamots convergents,
centúries, legió-
impetuosos, emulant-se
en la carrera única,
com assumits pel fat enorme
de les grans ofensives
o dels grans èxits.
Perillosament
–oh, sí!
que en l'aire sobreneda
un pensament de pluja-,
catòlics de debò
croats unànimes,
com
un
sol
home,
van a l'estadi nou, van a l'estadi.
3.- TIRALLONGA DE
MONOSÍL·LABS
(fragment), dins Circumstàncies
(1968). Llibre de text, p. 178 + exercicis (p. 179)
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
4.-
ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA,
dins Circumstàncies (1968)
Al sempre admirat
Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.
Oh,
que avingut estic amb la meva
petita,
esclava, poc sortosa terra
i
com em recaria d'allunyar-me'n,
sud
avall,
on
sembla que la gent és bruta
i
pobra, accidiosa, inculta,
resignada,
insolvent!
Aleshores,
a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n:
"Com qui s'agrada de la lletja,
així
el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre
jo, encara prop, pensaria
en
les velles fretures i confiances
d'aquest
meu tossut poble.
I,
ja tot sospesat, recularia
per
a restar aquí fins a la mort.
Car,
fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i
estimo a més amb un
irrevocable
amor
aquesta
meva -i nostra-
bastant
neta, envejada, bonica pàtria.
